Treball Final de Grau · Grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Multimèdia (UOC) PAC1 · Definició conceptual del projecte · Ruth Moreno Rangel

Glia neix des de la neurodivergència i la pot fer servir qualsevol: entén l’alumne amb sis dimensions cognitives, li pregunta com es sent avui i li mostra una pantalla d’inici adaptada a aquell estat —sense etiquetes diagnòstiques—, i l’ajuda amb text i veu (també a partir dels seus interessos) a arribar a l’objectiu sense donar-li la resposta. Ajuda sense crear addicció: ensenya a pensar, gestionar i decidir perquè, amb el temps, ho puguis fer tu.

Índex

1. Punt de partida
2. Logbook: diari del procés
3. Pluja d’idees
4. SCAMPER
5. Mapa conceptual i les sis dimensions
6. Esbossos visuals
7. Referències i competència
8. El projecte perfecte
9. Proposta conceptual del TFG
10. Autoavaluació

1. Punt de partida

Glia és una plataforma per entendre com funciona el propi cervell i com s’aprèn. No neix d’un enunciat abstracte, sinó d’una experiència viscuda: la identificació tardana de la neurodivergència a la meva família, inclosa la meva. D’aquí ve la necessitat d’eines que expliquin com aprenc avui sense partir d’etiquetes que tanquen portes.

El projecte ja té una trajectòria dins el grau. Aquesta PAC no fa veure que la idea neix de zero: fa servir les metodologies creatives per reobrir el concepte, qüestionar-lo i acotar-lo per al semestre.  

• Botó del pànic amb Arduino (prototipatge físic). Un botó amb llums vermella, groga i verda; cadascuna activava una seqüència de respiració escrita i parlada per reduir l’ansietat. El primer gest de Glia ja era de cura emocional, i aquest mecanisme encara viu a l’app.
• App iOS a Projectes 3. Primer MVP.
• Finalista a SpinUOC. Validació externa i impuls per continuar.
• TFG. Consolidar el producte i validar-lo amb usuaris reals.

El focus d’aquesta PAC és el què i el per què. El com tècnic (stack, arquitectura) queda per a fases posteriors.

2. Logbook: diari del procés

He fet servir el logbook com a espai informal per anotar idees, dubtes, influències i decisions. Aquí en recullo les entrades principals.

Sessió 1 · Què em motiva i què em fa por

Objectiu: posar el problema humà sobre la taula sense pensar encara en tecnologia.

• Moltes persones neurodivergents no fallen «per falta de voluntat»: fallen perquè l’entorn demana un cervell estàndard.
• Les apps de productivitat genèriques donen per fet que començar una tasca és fàcil, que l’energia és estable i que no hi ha sobrecàrrega sensorial.
• Les pautes de l’escola (PEC/PAD) i dels professionals sovint no arriben al moment en què l’alumne està sol davant d’un deure o d’una crisi.
• Paraules clau: sis dimensions, com et sents avui, culleres, interessos, sense donar la resposta, no és una app mèdica, RGPD, IA transparent, per a tothom.

Dubte honest: com «torno enrere» creativament si el projecte ja té trajectòria? Decisió: fer servir la pluja d’idees, l’SCAMPER i el projecte perfecte per reobrir el concepte, no per fingir que no existeix.

Sessió 2 · Pluja d’idees sense filtre

Vint-i-vuit idees, cap descart tècnic (vegeu l’apartat 3). Sensació després de la sessió: el que més m’atrau no és «una app d’estudi més», sinó una casa digital que canvia amb el dia i que no confon adaptació pedagògica amb diagnòstic. Em preocupa l’ètica: un agent de veu o un mode pànic mal dissenyat pot fer mal. Això no és un extra; forma part del concepte.

Sessió 3 · Primer filtre emocional

Què em fa brillar els ulls:

1. Una interfície que respecta la variabilitat del dia: «com et sents avui?» obre una pantalla segons l’estat, sense etiquetes.
2. La teoria de les culleres aplicada a la planificació: no prometre un dia impossible.
3. Línies vermelles clares: no diagnosticar, no actuar com a servei d’urgències, derivar a un adult de confiança.

Què aparco conscientment: un estudi de cas profund d’un centre escolar com a nucli del TFG. És massa ampli per a un semestre i queda com a context.

Sessió 4 · Opinions de tercers

Converses curtes i informals (no entrevistes formals) amb persones properes:

Qui (anonimitzat)	Què va dir	Com afecta la definició
Persona adulta amb TDAH	«Les apps em fan sentir culpable quan no completo la llista.»	To no punitiu i càrrega cognitiva baixa.
Docent	«Necessito veure patrons del grup, no rànquings d’alumnes.»	L’escola importa, però com a horitzó, no com a nucli del semestre.
Familiar d’un menor	«Em fa por una IA que «diagnostiqui» o que parli de crisi sense adults.»	L’ètica passa a ser inseparable del producte.

Sessió 5 · SCAMPER i mapa conceptual

Insight: eliminar el diagnòstic de la promesa de valor és tan creatiu com afegir funcions. Allò que decideixes no fer també és disseny.

Sessió 6 · Eines de tercers i grans IA

Contrastar-me només amb persones no era prou: també calia mirar altres eines. En revisar-les veig que OpenAI, Anthropic, Google i Microsoft han llançat modes d’estudi que guien sense fer els deures. Ho llegeixo com una validació de la regla «sense donar la resposta», i em deixa una pregunta nova: com es fa visible Glia al costat d’aquests gegants? (vegeu l’apartat 7).

També em pregunto si calen les sis dimensions si la IA ja s’adapta a qui parla. Conclusió: sí. La IA adapta el diàleg; les dimensions fan explícita i persistent l’adaptació de tota l’app (pantalla d’inici, agenda, pla).

Sessió 7 · Projecte perfecte vs. projecte del semestre

El projecte perfecte em serveix per no encongir la visió. El semestre em demana un tall honest: UX neuroadaptativa + ètica de la IA amb menors.

3. Pluja d’idees

Regla de la sessió: cap idea és massa absurda. No es parla de pressupost, tecnologia ni terminis. He explorat cinc temàtiques germanes i n’he tret 28 idees, des de les més convencionals fins a les més arriscades.

Temàtica	Convencional	Innovadora	Arriscada / especulativa
1. Suport cognitiu quotidià	Agenda amb colors per assignatura; pomodoro amb punts	Planificador que limita les tasques segons l’energia del dia (culleres); «casa» digital que canvia segons l’estat del dia	Wearable que vibra quan l’hiperfocus s’allarga massa; ritual matinal amb objectes reals sincronitzats
2. Aprenentatge i deures	Tutor IA genèric	Ajuda escalonada (pista → analogia → guia) que recorda què no ha funcionat; importar deures des de foto o PDF i partir-los en passos petits; «explica-m’ho com si tingués 8 / 14 / 17 anys»	Contes cognitius personalitzats; IA que fa els deures
3. Emoció, crisi i cura	App de meditació; diari d’emocions amb adhesius	Mode pànic amb respiració i grounding; botó «avisa un adult de confiança»; espai sense judici on fallar no resta punts	IA terapeuta que substitueix el professional
4. Escola i comunitat	Rànquing d’alumnes «productius»	Vista docent de patrons agregats del grup; incorporar les pautes del PEC/PAD al to de les explicacions	Plataforma única escola–clínica–família; «oficina de neurodiversitat» a cada institut
5. Ètica, confiança i especulació	—	Perfil cognitiu com a brúixola, mai com a etiqueta clínica; contracte visible amb la IA (què pot fer i què no)	Mode completament offline; «museu del futur» del propi dia; sistema operatiu d’aprenentatge del territori

Les idees ratllades es van descartar per raons ètiques (vegeu més avall).

Selecció

• Prioritzades (nucli): casa digital per estat + culleres + ajuda escalonada + importació de deures (experiència del dia a dia); mode pànic + adult de confiança + brúixola + contracte amb la IA (cura amb límits ètics); espai sense judici (to no punitiu, travessa tot el producte).
• Com a peces del kit: contes cognitius (es converteixen en «Descobrir», un espai per respirar); pomodoro amb punts (es manté, però amb to no punitiu).
• Context, no nucli: vista docent agregada i pautes PEC/PAD.

Idea	Decisió	Motiu
IA que fa els deures; IA terapeuta	Descartades	Buiden l’aprenentatge o substitueixen professionals.
Rànquing d’alumnes	Descartada	Estigmatitza i contradiu la inclusió.
Wearable, ritual físic, mode offline	Aparcades	Interessants, però fora de l’abast del semestre.
Plataforma única, oficina física, sistema del territori	Al projecte perfecte	Massa àmplies per a un TFG d’un semestre.

4. SCAMPER

He aplicat la tècnica SCAMPER visual del Design Toolkit sobre la idea nucli: una pròtesi digital de les funcions executives amb interfície neuroadaptativa i una IA amb límits ètics per a menors.

Operació	Què he explorat	Efecte en el concepte
S · Substituir	Etiqueta diagnòstica → brúixola pedagògica de sis dimensions. Llista infinita → una sola tasca urgent. Punts que es perden → recompenses opcionals.	És el gest més fort del projecte: protegeix la dignitat.
C · Combinar	Check-in «com et sents avui?» + pantalla d’inici per estat; culleres + agenda; mode pànic + adult de confiança; interessos + analogies a l’ajuda.	La innovació no és una funció aïllada, sinó la combinació d’adaptació i ètica.
A · Adaptar	Spoon theory (fatiga crònica), disseny universal per a l’aprenentatge (DUA), primers auxilis emocionals.	Energia visible, variabilitat com a norma, calmar i derivar.
M · Modificar	Ampliar el moment de bloqueig; reduir les opcions de la pantalla d’inici; adaptar el to de l’agent.	Menys menús i un camí més clar.
P · Posar altres usos	Adults a la feina, oposicions, formació docent.	Es reconeix, però el semestre es manté en l’alumnat.
E · Eliminar	Rànquings, la promesa de «curar», la IA que fa els deures, les notificacions constants, la gamificació obligatòria.	Allò que traiem també defineix el producte.
R · Reordenar / invertir	L’app s’adapta a l’alumne (i no a l’inrevés); primer la calma i l’energia, després les tasques; el mínim de dades necessari.	Canvia la relació entre la persona i l’eina.

5. Mapa conceptual i les sis dimensions

Pregunta central: com pot un acompanyant digital entendre com aprèn cada persona —sense diagnosticar—, adaptar-se a com se sent avui i ajudar-la sense fer-li la feina, de manera ètica amb menors?

Les sis dimensions

Són una brúixola pedagògica: sis eixos independents que descriuen com una persona sol processar la informació. No són un diagnòstic ni una etiqueta única, i no es mostren com a títol a la pantalla del dia.

Dimensió	Què mira	Què necessita quan està activa
Atenció	Mantenir el focus i començar	Una sola tasca visible, passos curts, temporitzador
Sensorial	Saturació per soroll, llum i estímuls	Menys elements a la pantalla, rutina previsible
Social	Càrrega de la interacció social	To clar, sense ambigüitat
Verbal	Lectura, expressió i comprensió	Text curt, icona + paraula, opció de veu
Intel·lectual	Profunditat i ritme de processament	Més context i reptes, sense infantilitzar
Flexibilitat	Adaptar-se als canvis	Avisos de canvi, seqüències estables

La clau és que no som lineals: la mateixa persona pot tenir un dia estable i, l’endemà, un de dispersió o de sobrecàrrega. Per això la brúixola (com aprenc normalment) es combina amb el check-in (com estic avui).

6. Esbossos visuals

No són pantalles finals, sinó esquemes per veure com les idees abstractes prenen forma.

Esbós 1 · El viatge del dia

Resposta al check-in	Pantalla d’inici que s’obre
Estructurat/da i tranquil·la	Calma: equilibri
Em disperso	Focus: una sola tasca urgent
Sobrecàrrega sensorial o emocional	Baixa estimulació: rutina clara
Molta energia	Profunditat: reptes i més densitat

Esbossos 2 i 3 · Dues pantalles d’inici

Esbós 4 · Flux ètic de la IA i del mode pànic

Línies vermelles:

1. No diagnosticar: no és una app mèdica.
2. No substituir professionals de salut mental.
3. No fer els deures per l’alumne.
4. En una crisi greu, calmar el que es pugui i derivar a persones.
5. El mode pànic no és un servei d’emergències.
6. Sessions de veu acotades i transparència sobre què és (i què no és) la IA.

Evolució de l’abstracte al visual

Fase	Artefacte
Abstracta	Logbook i paraules clau, pluja d’idees
Semiestructurada	SCAMPER i mapa conceptual
Visual	Esbossos de flux i de pantalla
Conceptual tancada	Proposta del TFG (apartat 9)

7. Referències i competència

He analitzat dos tipus de referències: paradigmes d’altres camps que m’han inspirat, i eines existents que fan coses properes o que poden ser competència. No és un estudi de mercat (això correspon a la PAC2), sinó un contrast conceptual.

Paradigmes que m’han influït

Referència	Què m’emporto	Què deixo enrere
Apps de productivitat (Todoist, Notion…)	Ordre i claredat	Culpa per les tasques pendents; una interfície igual per a tothom
Spoon theory (Christine Miserandino)	L’energia com a recurs visible, no com a «falta de caràcter»	Convertir-la en un número que generi obsessió
Disseny universal per a l’aprenentatge	«No hi ha un alumne mitjà»: la variabilitat és la norma	Reduir l’accessibilitat a contrast i tipografia
Tutors amb IA	La veu i el diàleg poden desbloquejar	Donar la resposta final; opacitat sobre els límits
Salut mental digital (Headspace, Calm…)	Grounding i primers auxilis emocionals	Presentar-se com a terapeuta
Marc europeu (RGPD, AI Act)	L’ètica com a requisit del concepte	El compliment «de casella»

Eines properes i competència

Eina	Què fa semblant	Què diferencia Glia
ChatGPT Study Mode (OpenAI, 2025)	Guia pas a pas en lloc de donar la resposta	És un mode dins d’un xat de matèria; Glia és l’acompanyant de tot el dia
Claude Learning Mode (Anthropic, 2025)	Preguntes socràtiques que guien el raonament	Ídem: Glia no és un xat, és un kit per al dia
Gemini Guided Learning (Google, 2025)	Ajuda «amb tu, no per tu»	Pantalla per estat, culleres, sis dimensions, mode pànic
Copilot Study and Learn (Microsoft, 2026)	Bastida pedagògica sense donar la resposta	Glia no depèn d’un ecosistema corporatiu
Photomath, Brainly, xats genèrics	Ajuda amb els deures	Glia no dona la resposta
Tiimo, Routinery, Goblin Tools	Rutines i trossejar tasques per a neurodivergents	Check-in + brúixola + límits explícits de la IA
Forest i apps pomodoro	Sessions de focus	El temporitzador és una peça, no el producte

Lectura: que quatre de les grans tecnològiques hagin llançat modes d’estudi «sense trampes» no és una amenaça, sinó una validació d’una peça central de Glia. La pregunta que em deixa és estratègica:

Com es fa visible Glia entre aquests gegants? No intentant ser «el millor mode d’estudi», sinó l’acompanyant del dia cognitiu que pot conviure amb ells: ells per a la matèria; Glia per començar el dia, gestionar l’energia i no saturar-se. I amb una diferència ètica visible: no busquem que t’enganxis, sinó que siguis més autònom/a.

Com m’han fet canviar les referències

1. D’«app d’estudi amb IA» a pròtesi de les funcions executives amb un kit d’eines per al dia.
2. De «perfil = etiqueta» a brúixola + check-in d’estat.
3. De mode pànic com a funció espectacular a protocol de cura amb límits.
4. De l’escola al centre del TFG a l’escola com a context.

8. El projecte perfecte (2035)

Exercici de disseny especulatiu: sense límits de pressupost, tecnologia ni legislació. No és el compromís del semestre.

En un institut qualsevol d’Europa, l’alumne no obre una app de deures: entra a Glia, el sistema operatiu d’aprenentatge del territori. Un check-in de quaranta segons ajusta la llum de l’aula digital, el ritme dels recordatoris, el to de la veu que l’acompanya i el pressupost d’energia compartit amb la família, amb consentiment granular. Si avui hi ha sobrecàrrega sensorial, l’ecosistema escolar sencer redueix estímuls. Els docents no veuen rànquings, sinó climes cognitius del grup. En una crisi, Glia no «cura»: activa una xarxa humana amb protocols assajats mentre l’alumne respira. La societat ha deixat de preguntar «per què no et concentres?» i pregunta «quin suport necessites avui?».

Artefactes del futur: una carta de drets cognitius digitals a cada aula; un teixit que només comunica «energia baixa», sense dades biomètriques en brut; un museu itinerant «Un dia al cervell d’un altre».

Tensions que el somni no amaga: qui governa el perfil cognitiu d’un menor? Com evitem un nou capacitisme («el teu perfil no serveix per a…»)? Què passa si l’Estat o una asseguradora volen aquestes dades?

Del somni al semestre

Projecte perfecte	Tall del semestre
Sistema operatiu del territori	Acompanyant personal: sis dimensions + check-in + quatre pantalles + kit
Clima escolar complet	L’escola com a context
Wearables, museus, política pública	Fora d’abast
Xarxa de crisi territorial	Mode pànic + adult de confiança + límits
L’ètica com a infraestructura	L’ètica de la IA amb menors com a eix central

9. Proposta conceptual del TFG

Títol provisional

Glia: acompanyant digital neuroadaptatiu per a les funcions executives, amb un disseny ètic de la IA orientat a menors

Temàtica

El TFG se situa a la cruïlla del disseny d’experiència per a la diversitat cognitiva i de l’ètica aplicada de la IA quan els usuaris poden ser menors i les situacions, emocionalment sensibles. És un treball de tipus professionalitzador.

Necessitat

Moltes eines d’estudi donen per fet un usuari lineal i estable. Qui té dificultats amb les funcions executives —sigui neurodivergent o no— troba culpa, sobrecàrrega i ajudes genèriques o, pitjor, una IA que li fa la feina o que sembla «diagnosticar». Falta un acompanyant educatiu, no mèdic, que entengui com s’aprèn i com et sents avui.

El motor conceptual

1. Sis dimensions (brúixola, no etiqueta).
2. Check-in diari: «Com et sents avui?»
3. Quatre pantalles d’inici anomenades per l’estat (calma, focus, baixa estimulació, profunditat), mai per diagnòstic.
4. Ajuda en text i veu, escalonada i amb analogies dels interessos de l’alumne, sense donar la resposta.
5. Kit del dia: agenda amb culleres, importació de deures, temporitzador, mode pànic, Descobrir, accessibilitat (tipografia per a dislèxia, contrast) i cinc idiomes (català, castellà, anglès, basc i gallec).

Eixos del semestre

Eix	Contingut	Rol
A · UX neuroadaptativa	Dimensions → check-in → pantalles per estat; culleres; ajuda sense resposta; kit	Principal
B · Ètica, seguretat i marc europeu	No mèdic, no diagnòstic, línies vermelles, menors i RGPD, IA transparent	Principal
C · Ecologia escolar	Pont alumne–docent–família–professionals	Context

Seguretat i marc europeu: què afirmo i què no

He posat la seguretat dins del concepte perquè Glia toca menors, veu i moments de crisi. L’objectiu és alinear-me amb el marc europeu sense afirmar un compliment que encara no puc demostrar.

• Sí afirmo: no és un dispositiu mèdic; no diagnostica ni dona consell mèdic; no és un servei d’emergències; és una eina de suport educatiu, no d’avaluació ni d’admissió (rellevant per a l’annex III de l’AI Act).
• No afirmo: que el RGPD, l’AI Act o les directrius ètiques de la Comissió Europea estiguin «100% resolts». Hi ha mancances reconegudes, com ara la verificació de l’edat dels menors de 14 anys, i la classificació formal requereix assessorament jurídic.

Autonomia i no-addicció

Glia neix per ajudar, no per quedar-se. Moltes apps es dissenyen per retenir; Glia vol el contrari: no dona la resposta, escala l’ajuda només quan cal, ensenya a reconèixer el propi estat i a dir que no a un dia impossible. L’èxit és menys dependència, no més temps a l’app.

Objectius

Del producte:

1. Consolidar la capa d’alumne com a acompanyant neuroadaptatiu.
2. Fer que el pla pedagògic sigui executable: que la lectura del perfil es converteixi en accions a l’app (agenda, recordatori, temporitzador, reflexió).
3. Deixar explícit el marc de seguretat i les línies vermelles.
4. Explicitar el principi d’autonomia i no-addicció.
5. Validar amb usuaris reals, en un pilot acotat i amb criteris pedagògics (no clínics), que l’adaptació al dia redueix la fricció d’estudi.

Personals: sintetitzar el grau en un projecte professionalitzador amb trajectòria pròpia; documentar i justificar amb el mateix rigor que el producte; acotar un semestre sense perdre la visió de llarg termini.

Abast

• Dins: definició conceptual, experiència de l’alumne, marc ètic documentat, validació limitada amb usuaris.
• Fora: estudi de cas escolar profund, portals docent/professional com a nucli, qualsevol certificació mèdica o diagnòstic, desplegament institucional.

La metodologia, la planificació, l’anàlisi de mercat i l’impacte (sostenibilitat, ètica, diversitat) es desenvolupen a la PAC2.

10. Autoavaluació

Has tingut en compte opinions de tercers? Com han afectat la definició del projecte?

Sí, en dues capes. D’una banda, converses informals amb una persona adulta amb TDAH, una docent i un familiar d’un menor. La queixa sobre les apps que generen culpa ha reforçat el to no punitiu i la pantalla amb una sola tasca urgent. La por a una IA que «diagnostiqui» o gestioni crisis sense adults ha convertit l’ètica en part del nucli, no en un annex. El comentari de la docent sobre patrons de grup m’ha confirmat que l’escola importa, però també que un estudi de cas escolar seria massa per a un semestre. D’altra banda, he contrastat el projecte amb eines existents (modes d’estudi de les grans IA, apps de rutina, agendes), cosa que m’ha obligat a definir on es diferencia Glia. Soc conscient que aquest feedback és informal; a la PAC2 vull incorporar més veus, sobretot d’alumnes.

Has analitzat projectes relacionats que t’hagin aportat idees?

Sí. La spoon theory m’ha donat la manera de fer visible l’energia; el disseny universal per a l’aprenentatge, la idea que la variabilitat és la norma; els tutors amb IA i els modes d’estudi, el contrast entre ajudar i fer trampes; Tiimo i Goblin Tools, inspiració per a les rutines i per trossejar tasques; i les apps de salut mental, el grounding, però també el límit de no presentar-me com a terapeuta. De cada referència he anotat què m’emporto i què deixo enrere.

Has utilitzat les metodologies creatives de l’enunciat? N’has utilitzat d’altres?

He fet servir la pluja d’idees, el logbook, l’SCAMPER visual, el mapa conceptual, els esbossos i el disseny especulatiu, amb el design thinking com a fil conductor (empatitzar → definir → idear → prototipar → contrastar). El prototipatge físic és a l’origen del projecte: el botó del pànic amb Arduino. Com a eines pròpies, he afegit l’agrupació de les idees en un mapa mental, taules de decisió (prioritzat / context / aparcat / descartat) i el contrast entre el concepte i el que l’app ja fa.

Quins punts clau han variat respecte a la idea original?

1. De «per a neurodivergents» a «neix allà i la pot fer servir qualsevol». El check-in diari fa visible que el cervell de tothom varia.
2. De les etiquetes diagnòstiques a «com et sents avui». Les dimensions són la brúixola interna; a la interfície manen els estats del dia.
3. De l’ètica com a annex a l’ètica com a eix. Les línies vermelles i el marc europeu formen part del què, amb les mancances reconegudes.
4. De la trajectòria tècnica a la narrativa del per què. El stack i els portals passen a segon pla; l’autonomia i la no-addicció passen al davant.

Qualificació proposada: A

Justificació: he documentat el procés i no només el resultat; he explorat idees convencionals i arriscades, amb descarts argumentats; he contrastat la proposta amb referències i amb un escenari especulatiu abans d’acotar-la, i he estat honesta amb els límits.

Àrees de millora: el feedback de tercers ha estat informal i amb poques veus; els esbossos són digitals i caldria provar-ne algun de dibuixat a mà o testejar-lo amb usuaris; el títol s’ha de validar amb el tutor.

Recursos

• Design Toolkit UOC
• Design thinking
• SCAMPER visual
• Mapa conceptual
• Disseny especulatiu
• Eines per al prototipatge físic
• OpenAI: ChatGPT Study Mode
• Anthropic: Claude for Education
• Google: Guided Learning
• Microsoft: Study and Learn